EN COMÚ PODEM DEMANA AL GOVERN CENTRAL QUE ASSIGNI RECURSOS I INFRAESTRUCTURES A LES CIUTATS-REFUGI

El grup parlamentari d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats vol manifestar públicament el seu suport a la Tancada contra el racisme i pels drets de les persones migrants i refugiades que està tenint lloc des del passat 22 d’abril de 2018 a la Plaça de la Gardunya de Barcelona. De la mateixa manera, corroborem la nostra voluntat de donar suport a les seves reivindicacions, un compromís que vam adquirir a la nostra visita a la Tancada el passat 11 de maig.

Els fets al Mediterrani, amb dotzenes de morts al mar i la deriva de centenars de persones, són un drama causat per l’enduriment, la indiferència, la negligència o l’atenció insuficient dels països europeus davant del flux constant de persones migrants i refugiades que arriben a les nostres costes. Tot plegat ens obliga a mobilitzar a l’opinió pública catalana, espanyola i europea, així com a activar les nostres institucions per fer front a aquest problema d’una gravetat extrema. No podem tancar els ulls ni romandre en silenci. Aquestes morts no són inevitables ni són fruit de la casualitat.

Hi ha dos esdeveniments que s’estan produint simultàniament en les últimes setmanes i que han cridat poderosament l’atenció de l’opinió pública. D’una banda, la deriva pel Mar Mediterrani de centenars de persones immigrants rescatades per vaixells als quals s’està dificultant el seu treball de salvament, principalment per la negativa del govern italià a permetre’ls atracar en les seves costes, però també per la negligència d’una Unió Europea que no sembla tenir en compte entre les seves prioritats salvar vides humanes ni complir amb l’obligació de garantir els drets humans. Però d’altra banda, també està arribant a les costes andaluses, a la Frontera Sud, un flux continuat de centenars de persones immigrants.

La qüestió dels fluxos migratoris no és només un tema molt rellevant en l’agenda política i mediàtica actual. És un dels problemes centrals que hem d’afrontar en el marc de la crisi de les institucions democràtiques europees. Podem afirmar, de fet, que la manera en què Europa encari les seves futures polítiques migratòries decantarà la crisi de les nostres institucions cap a un desenvolupament més democràtic o, per contra, provocarà una involució en la concepció mateixa d’Europa com el projecte de construir un espai polític comú basat en el respecte a les llibertats i la garantia dels drets humans. La “crisi dels immigrants i refugiats” és, en realitat, el problema del futur d’Europa.

A la reunió que vam mantenir amb la Tancada contra el racisme i pels drets de les persones migrants i refugiades el passat 22 d’abril, vam poder explicar que la nostra feina a les institucions —principalment al Congrés, en l’àmbit del Grup Parlamentari Confederal Unidos Podemos–En Comú Podem–En Marea i a l’Ajuntament de Barcelona— s’orienta en el sentit que apunta la seva taula de reivindicacions. Facilitar la consecució de l’empadronament, el permís de residència o l’adquisició de la nacionalitat; separar el dret a residir de les necessitats del mercat de treball; derogar la Llei d’Estrangeria o modificar els seus aspectes més perniciosos; garantir l’accés a la sanitat pública universal i a altres serveis públics; despenalitzar la venda ambulant al Codi Penal; tancar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE); debatre sobre com estendre a les persones estrangeres, migrants i refugiades el dret de sufragi actiu i passiu… Ens semblen totes elles reivindicacions imprescindibles per a reafirmar que Europa és un projecte d’acolliment i no de rebot; de respecte a la legalitat internacional i no d’incompliment amb la nostra obligació de garantir els drets humans. El crit d’atenció aterridor que constitueixen les morts al Mar Mediterrani que estan s’estan produint aquests dies ha de servir per afrontar de manera més general una reforma democratizadora de les nostres polítiques migratòries, de refugi i d’asil. Totes les mesures plantejades a dalt s’encaminen en aquest sentit. I ens comprometem a seguir impulsant-les als espais institucionals on treballen les nostres forces polítiques i, en particular, al Congrés dels Diputats.

Quan els Estats europeus endureixen les seves polítiques contra les persones migrants i refugiades, estan incomplint aspectes fonamentals de tractats i acords internacionals que, en realitat, són d’obligat compliment. Sens dubte, gestionar la complexitat actual del fenomen migratori requereix actuacions coordinades per part de tots els Estats europeus. Però mentre aquesta coordinació es produeix, els nostres països no poden decidir si complir o no amb la seva obligació de respectar i fer respectar els drets que assisteixen a les persones migrants i refugiades. En aquest sentit, les ciutats europees que s’han declarat ciutats-refugi, entre les quals hi ha nombroses ciutats de l’Estat espanyol, estan assenyalant amb les seves polítiques d’acolliment quin és el camí que han d’adoptar immediatament els governs i els Estats europeus. Els nostres governs han de deixar de girar l’esquena tant a les persones migrants i refugiades com a les ciutats-refugi europees que estan implementant polítiques d’acolliment al límit dels seus recursos i de les seves competències administratives. És imperatiu que els governs europeus, incloent-hi als governs espanyol i català, a més de complir amb la legalitat internacional en matèria de migracions, refugi i asil, reforcin també les nostres ciutats-refugi. En aquest sentit, ens sembla un bon camí l’emprès mitjançant la col·laboració entre el Govern del president Pedro Sánchez i ciutats-refugi com València i Barcelona. La iniciativa de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sol·licitant poder seguir acollint les persones rescatades al Mediterrani, i també a les persones migrants que són traslladades a Barcelona des de la Frontera Sud, necessita veure’s reforçada mitjançant una transferència de recursos i infraestructures que l’anterior Govern del Partit Popular va bloquejar injustificadament durant anys. És factible i resulta imprescindible aconseguir aquests acords polítics de col·laboració entre el Govern central i les ciutats-refugi.

Quan el racisme institucional actua, s’està enviant un tèrbol missatge a les nostres societats, un missatge que alimenta l’ascens de forces polítiques que, en lloc de conduir-nos al somni d’una Europa de les llibertats i els drets, ens retornen al malson d’una Europa assetjada per les foscors del nostre passat. Una part important de les nostres societats ha deixat de veure Europa com la promesa d’un projecte polític protector i acollidor. Cal preguntar-se seriosament per què ha passat i quan la gestió agressiva de la crisi financera per part dels governs neoliberals va colpejar durament i va provocar la inseguretat i la por en les majories socials d’Europa. Però les respostes que hem de donar als nostres pobles —en la mesura en què necessiten veure’s de nou cuidats per les seves institucions i desitgen gaudir d’un sentiment d’identitat i de pertinença— han de ser respostes democràtiques, basades en l’ampliació de les llibertats i la garanties dels drets. Davant de les amenaces que no hi ha espai per a l’altre en les nostres societats europees, cal afirmar cada vegada més que unes polítiques migratòries acollidores no solament són un imperatiu ètic i una obligació política: són també materialment possible, com demostra continuadament la feina i les propostes d’intel·lectuals, acadèmics i organitzacions no governamentals de tota Europa especialitzades en aquestes matèries.

Només hi ha una sortida democràtica i no involutiva a la crisi de les institucions europees: reconstruir una Europa que sigui al mateix temps cuidadora i acollidora.