En Comú Podem denuncia la desprotecció de les explotacions ramaderes i agrícoles de l’Horta de Lleida davant actuacions especulatives

Jaume Moya es compromet a treballar per posar fi a les “pràctiques caciquils, especulatives i de la gran indústria que posen en perill la supervivència d’explotacions com Can Pifarré”

 

El diputat d’En Comú Podem, Jaume Moya, l’eurodiputada de Podemos, Estefanía Torres;  i el regidor del Comúdelleida, Sergi Talamonte visiten la granja Pifarré i denuncien la desprotecció de les explotacions ramaderes i agrícoles familiars de l’Horta de Lleida davant d’actuacions especulatives. Després de visitar la granja, els tres representants polítics han assenyalat el conflicte entre el veí i alcalde de barbens per CiU, Josep Plaza, i la família Pifarré com un exemple de la pressió especulativa immobiliària que amenaça l’Horta de Lleida i l’agricultura i ramaderia de proximitat més en general, i han reivindicat mesures de protecció des del nivell municipal fins a l’europeu.

En aquest sentit, el regidor del ComúdeLleida, Sergi Talamonte, ha explicat la moció que s’està negociant per presentar conjuntament amb altres grups en el proper ple municipal i que demana a l’Ajuntament que insti el Parlament a modificar la regulació del dret de pas en el Codi Civil de Catalunya, millorant el reconeixement del dret de pas adquirit per l’ús. Talamonte ha lamentat que “estem en una illa jurídica on la legislació actual deixa massa discrecionalitat judicial en el reconeixement d’aquest dret”, tal com s’ha posat de manifest en la resolució judicial recorreguda per la família Pifarré, que no reconeix el dret de pas en aquest cas, “quan és més que evident que aquest dret de pas ha existit des de fa més de 55 anys i que el veí Josep Plaza, alcalde de Barbens, ara l’ha tancat”.

Per la seva part, el diputat d’En Comú Podem, Jaume Moya, ha ressaltat el contrast entre els impediments legals i burocràtics que està trobant la família Pifarré per defensar la seva explotació ramadera i les facilitats amb que es desenvolupen activitats de caràcter especulatiu o no productives, com les que impulsa el veí dels Pifarré. Tot al contrari del que defensarà a Madrid “els Pifarré són un exemple d’aquella activitat agrària que hem de protegir i potenciar, ja que aporta diferents valors com són els d’una explotació tradicional i de qualitat, també culturals i de conservació del medi”.

En aquest sentit, Moya s’ha compromès a treballar per posar fi a les “pràctiques caciquils, especulatives i de la gran indústria que posen en perill la supervivència d’explotacions com Can Pifarré”.

L’eurodiputada Estefanía Torres, de Podemos, ha interpretat el cas de Josep Plaza i la família Pifarré com un exemple de les limitacions que la regulació neoliberal posa a les institucions polítiques democràtiques a l’hora de defensar interessos col·lectius, com l’agricultura i la ramaderia i l’activitat econòmica de petites i mitjanes empreses. Torres a més ha afegit que el cas dels Pifarré és “un exemple més d’haver tingut unes institucions gestionades amb interessos personals, d’amiguisme i no per la ciutadania”. Un fet que és també evident “en la configuració de lleis i en sentències judicials injustes”. Estefanía Torres ha explicat la necessitat de lluitar per la sobirania alimentària, que es basa en el dret de cada poble “a decidir quin model de producció d’aliments vol” Segons Torres, “un model productiu i de consum com el que desenvolupa can Pifarré és l’idoni per l’equilibri del medi i la dignitat dels treballadors”.