En Comú Podem reclama la nul·litat dels judicis del campament de Gdeim Izik, al Sàhara Occidental

La diputada Sònia Farré s’ha adherit al manifest que denuncia tortures i maltractaments a les persones sahrauís preses i jutjades arran del desmantellament del campament de la Dignitat el 2010

Declaració sobre la sentència dels judicis del campament de Gdeim Izik

Avui 19 de juliol, el Tribunal d’Apel·lació de Salé (Marroc) ha tornat a condemnar a 23 persones sahrauís a penes que van des cadena perpètua fins a dos anys de presó per “violència contra les forces de l’ordre ocasionant lesions, assassinat i mutilació de cadàvers” durant el desmantellament del campament de la Dignitat de Gdeim Izik el 2010 en el que milers de manifestants demanaven de manera pacífica la fi de l’ocupació marroquina. Des del 2010, aquestes 23 persones sahrauís han estat a la presó.

Aquest nou judici, que va començar al desembre del 2016, s’ha celebrat en un tribunal civil després que el Tribunal de Cassació revoqués les penes pronunciades contra els sahrauís per un Tribunal Militar el 2013 ordenant la repetició del judici. El judici es va desenvolupar en absència dels acusats que des del passat mes de maig van decidir protestar contra el procés no assistint a les audiències.

Les missions internacionals d’observació jurídica presents en els judicis -entre altres d’integrants del Congrés General de l’Advocacia Espanyola, Human Rights Watch, Amnistia Internacional, Centre Robert F. Kennedy i Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura- han denunciat nombroses irregularitats i la manca de garanties processals suficients per qualificar el judici com just i transparent.

Aquestes missions han qualificat al Tribunal de Salé com una cort extra-territorial sense competència per jutjar els fets ja que el Regne del Marroc no compta amb jurisdicció sobre el Sàhara Occidental.

També van certificar que el Tribunal de Salé va contravenir la Convenció de Nacions Unides contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, ratificada el 1993 pel Marroc que també inclou en la seva Constitució la prohibició de la tortura, en declarar que no era un assumpte propi del judici i incloure autoinculpacions obtingudes sota tortura, com va concloure el Comitè de l’ONU contra la tortura el 15 de novembre en relació amb un dels acusats, Naama Asfari. Amnistia Internacional i Human Rights Watch van afirmar que el Tribunal no havia de tornar a basar les seves sentències en confessions obtingudes mitjançant tortures o maltractaments tal com van confirmar en analitzar els nous informes realitzats al febrer i març d’aquest any. Per aquests motius, l’Audiència Nacional va reconèixer a l’octubre de 2016 l’estatut de refugiat a Hassana Alia, condemnat a cadena perpètua pel Tribunal Militar marroquí.

Les missions internacionals d’observació van qüestionar també la cadena de custòdia i les proves aportades que no vinculen de manera directa i provada als acusats amb els càrrecs que se’ls imputen així com la presència de nous testimonis que desconeixien el nom de les persones acusades.

Per totes aquestes raons, diputats i diputades, integrants de l’Intergrup Parlamentari per al Sàhara Occidental, reclamem:

– L’anul·lació dels judicis ja que el Tribunal marroquí no té competència territorial per jutjar fets d’un territori que Nacions Unides considera pendent de descolonització.

– Una investigació independent en el marc de Nacions Unides per a determinar la situació de les persones preses de Gdeim Izik, especialment sobre les irregularitats denunciades per les missions internacionals relatives a les confessions realitzades sota tortures o maltractaments.

– L’exigència d’aquestes dues demandes en totes les accions del Govern d’Espanya en la seva relació amb el Regne del Marroc.

Signants de la declaració: Sònia Farré (En Comú Podem), Pablo Bustinduy (Podemos), Miguel Ángel Bustamante (Izquierda Unida), Antonio Gómez Reino (En Marea), Jorge Luis Bail (Equo), Joan Tardà (Esquerra Republicana), Enric Bataller (Compromís), Oskar Matute (Bildu).