PP, PSOE i C’s impedeixen requerir a jutges i fiscals el coneixement de les llengües oficials com demana En Comú Podem

La Proposició no de Llei presentada avui pel grup parlamentari d’En Comú Podem per garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la justícia no ha rebut el suport suficient per tirar endavant. El vot contrari del PP i C’s i l’abstenció del PSOE han impedit així millorar la presència de les llengües oficials diferents al castellà en l’activitat judicial.

Els vots en contra del PP i C’s i l’abstenció del PSOE han tombat la Proposició no de Llei sobre la protecció i garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la justícia presentada avui per En Comú Podem. Davant el greuge que pateixen les llengües oficials diferents al castellà en l’activitat judicial, el grup parlamentari ha proposat la modificació de la normativa necessària per assegurar el dret d’opció lingüística en tot el procés judicial, incloent la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei d’Enjudiciament Civil. El text també sol·licita la inclusió en la primera actuació processal el requisit d’indicar l’idioma oficial en el que es desitja desenvolupar tot el procés.

Malgrat que el dret d’utilitzar les llengües minoritàries o regionals en l’àmbit judicial està garantit a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, “a la pràctica podem constatar que els drets lingüístics al món judicial no es compleixen i que l’ús de les llengües diferents al castellà esdevé poc més que una anècdota”, ha lamentat Jaume Moya, portaveu de Justícia, durant la seva intervenció a la comissió.

A Catalunya les xifres mostren com l’ús del català va a la baixa: el 2014 van redactar-se en català només el 12,2% de les sentències emeses i el 2015 el percentatge va baixar al 8,5%. A la resta de comunitats autònomes la situació és encara més dramàtica. A Galícia, per exemple, les sentències dictades en gallec només representen el 4% del total, i al País Valencià no n’hi ha pràcticament cap en l’idioma cooficial. A les Illes Balears el percentatge és encara menor i absolutament residual a Euskadi i Navarra.

En aquest context, Moya considera que “queda més que acreditada l’extrema situació d’inferioritat de les llengües oficials diferents al castellà en les respectives comunitats autònomes”. “Per això és tan important que la normalització de l’ús d’aquestes llengües rebi un suport decisiu per part de l’Administració de justícia i que la ciutadania sigui conscient dels seus drets d’opció lingüística”, ha afegit el diputat d’En Comú Podem. Per tal de reforçar la demanda, la Proposició no de Llei també incloïa la modificació de la legislació necessària per a fixar com a requisit que els magistrats, jutges, fiscals i lletrats de l’administració de justícia tinguin el coneixement suficient oral i escrit de totes les llengües oficials de la demarcació judicial en la que exerceixen.

Finalment, però, els vots contraris del PP i l’abstenció del PSOE no han permès que la proposició tirés endavant. C’s, per la seva part, ha votat favorablement a alguns dels punts proposats però s’ha oposat a requerir als professionals del sector el coneixement de les llengües oficials, així com també a prioritzar la llengua més minoritària mentre no s’exerceixi de manera expressa el dret d’opció lingüística. ERC i PDC han votat a favor de la integritat de la Proposició no de Llei.