Xavier Domènech: “Cada vot a En Comú Podem és un vot més aprop del referèndum”

En Comú Podem organitza un diàleg on s’ha abordat la necessitat d’obrir els processos constituents per crear un nou marc polític que permeti aprofundir en la justícia social, en la radicalitat democràtica i en l’exercici del dret a decidir

 

En Comú Podem ha organitzat un diàleg sobre els processos constituents i la radicalitat democràtica que s’ha celebrat a la plaça del Rei de Barcelona, on s’ha abordat la necessitat d’obrir els processos constituents per crear un nou marc polític que permeti aprofundir en la justícia social, en la radicalitat democràtica i l’exercici del dret a decidir. Xavier Domènech, cap de llista d’En Comú Podem, ha manifestat que “cada vot a En Comú Podem és un vot més aprop del referèndum”. A més ha afegit que “venim des de baix i construïm la nostra fraternitat des dels principis de la solidaritat i de la lluita. Volem un procés constituent a Catalunya, volem el millor per al poble de Catalunya i volem exactament el mateix per a qualsevol altre poble”.

El cap de llista d’En Comú Podem s’ha referit també a les negociacions sobre la presidència de la Generalitat. “Com a declaració de l’inici d’un procés constituent és de les coses més tristes que he vist”, ha afirmat. Alhora ha declarat que els fulls de ruta d’aquestes negociacions passen per “negociar amb l’Estat, però sense canviar l’Estat”.

Per altra banda, Domènech ha dit que “el procés constituent de l’Estat ha de ser una proposta que no solament parli de contingut sinó de formes, de la forma amb la qual l’Estat aplica les polítiques de retallades, les eines d’intervenció que utilitza sobre les arques de l’estat. La forma de l’Estat és important, fins ara ha sigut de dalt a baix i del centre a la perifèria”.

Arcadi Oliveres: “Sabeu que sóc un fervent defensor de la independència, però aquestes eleccions no les podem deixar de banda”

Arcadi Oliveres ha començat la seva intervenció declarant que “els que em coneixeu sabeu que sóc un fervent defensor de la independència, però aquestes eleccions no les podem deixar de banda. Hem de ser germans amb totes les altres autonomies per exigir més democràcia”.

Oliveres ha manifestat que “els pressupostos no arriben a cobrir les necessitats socials perquè els impostos no estan degudament instal·lats i segon, pel frau fiscal que suposa el 80% de la despesa de les pensions”. Segons el professor d’economia, el frau fiscal el fan els bancs “com el BBVA i el Santander i les grans empreses com Amazon, Google i Apple.” L’Estat espanyol, ha dit, gasta molt malament “com els 60.000 milions d’euros destinats a rescatar la banca i els 52 milions d’euros diaris de despesa militar”.

L’economista ha remarcat en la seva intervenció que “sóc militant d’Europa, però aquesta Europa em fa plorar. Hem de sortir d’Europa i sortir de l’euro, mentrestant hem de transformar les institucions, com el Parlamet Europeu, radicalment, perquè no són democràtiques”.

Maria Eugenia Palop: “Democratització, redistribució de la riquesa i descentralització”, eixos dels processos constituents

La professora de Filosofia de Dret a la Universitat Carlos III de Madrid Maria Eugènia Palop ha instat a posar en marxa processos constituents que siguin “sensibles a la plurinacionalitat i la voluntat d’autogovern” dels diversos pobles de l’Estat. Palop ha denunciat que a l’Estat espanyol hi ha una “gran falta de canals de deliberació i participació ciutadana”, amb unes Iniciatives Legislatives Populars “molt restringides” i “molt poques formes de controlar el poder”. Davant d’això, ha reclamat una nova configuració de les regles de joc que parteixi de la participació ciutadana i que tingui en compte tres eixos principals: “Democratització, redistribució de la riquesa i descentralització”.

Palop ha lamentat que els drets socials “no estan blindats” a la Carta Magna, i ha alertat que “cal anar molt amb compte” amb partits com Ciutadans, que a la seva proposta de reforma de la Constitució pretén “fer dependre el desenvolupament dels drets socials a la sacrosanta estabilitat pressupostària”. D’altra banda, ha criticat que “la nostra Constitució no admet pràcticament forma de plurinacionalitat de convivència”, i ha defensat la necessitat d’una Constitució “molt més descentralitzada, amb un municipalisme fort, integrador, i de vocació federativa”.

Gerardo Pisarello: “És un procés que s’ha de deixar tot en mans de la ciutadania”

Gerardo Pisarello que també ha participat en el diàleg sobre processos constituents, ha explicat que aquest pot sonar com “un concepte estrany, però si busquem un sinònim quan parlem de processos constituents podem dir que és un procés de canvi de les regles del joc”. Pisarello ha remarcat que en un procés constituent “s’ha de deixar-ho tot en mans de la ciutadania, i no en mans d’unes quantes elits. S’ha de poder decidir com es blinden les lleis que garanteixin els drets socials”.

En aquest sentit Pisarello ha recordat que “aquesta paraula no l’han portat els polítics als carrers, sinó que la va posar sobre la taula el 15M. Però també a Catalunya després d’una sentència del Tribunal Constitucional són milers les persones que han sortit als carrers per demanar que es pugui decidir lliurement el nostre futur, demandant més i millor democràcia”. “Si volem un referèndum, si volem decidir, necessitem a la gent d’altres pobles de l’estat, perquè si no, no podrem guanyar la sobirania a casa nostra”, ha sentenciat.