Xavier Domènech trasllada a Felip VI la necessitat del referèndum i que qualsevol debat sobre la possible investidura alternativa al PP “ha de ser sobre compromisos polítics”

El portaveu d’En Comú Podem comunica a Felip VI les propostes del grup: acabar amb les desigualtats, més democràcia i la celebració d’un referèndum a Catalunya

Xavier Domènech, portaveu al Congrés d’En Comú Podem, ha comunicat avui al Rei Felip VI les propostes d’En Comú Podem: acabar amb les desigualtats, més democràcia i la celebració d’un referèndum a Catalunya; i li ha traslladat que qualsevol debat sobre una possible investidura alternativa al PP “ha de ser sobre compromisos polítics”. Domènech ha estat rebut avui al migdia a la Zarzuela arran de la sèrie de trobades que està duent a terme el monarca espanyol per mirar de configurar Govern i recollir les opinions i propostes dels diversos grups parlamentaris.

El portaveu d’En Comú Podem ha explicat al monarca les mesures bàsiques que defensa el grup català: enfrontar-se a la creixent desigualtat a l’Estat espanyol, el que implica la derogació de les reformes laborals de PSOE i PP, el blindatge dels drets socials i l’augment dels salaris i el salari mínim; lluitar contra la corrupció amb més recursos, prohibició de les portes giratòries i obrir un debat sobre la construcció de la democràcia amb més transparència i referèndums revocatoris en cas d’incompliment dels programes electorals. I per últim, assumir la plurinacionalitat de l’Estat, el que passa forçosament per la celebració d’un referèndum a Catalunya.

Durant l’audiència, que ha durant més d’una hora, Domènech a traslladat a Felip VI la intenció d’En Comú Podem de no votar el PP. En aquest sentit, Domènech li ha comunicat que la idea de la construcció d’una majoria al voltant del PP seria en qualsevol cas una “majoria artificial al voltant d’una gran coalició”. Una majoria que seria per garantir el manteniment “d’un bipartidisme en clara crisi”.

Gran part de la conversa ha girat entorn a la reforma constitucional i l’obertura de diversos processos constituents. Per a Domènech, quan es parla de la reforma constitucional es fa sempre “de forma forçada” i no “com hauria de ser: amb un horitzó d’esperança i de canvi”. Fer una reforma que fos un maquillatge no produiria els efectes desitjats”, ha sostingut. El portaveu d’En Comú Podem ha traslladat a Felip VI que “més tard o més d’hora s’haurà d’avançar cap a processos constituents”, i que en qualsevol cas s’haurà de tenir un debat seriós sobre sobiranies plenes i compartides.  En aquest sentit, Domènech també ha traslladat al Rei la proposta de referèndum a Catalunya, conversa que ha estat “molt llarga i interessant”.

Sobre un possible govern del PSOE, Domènech, ha manifestat al Rei que després del 20D “hi ha sis milions de persones que van votar a les diverses confluències del País Valencià i Galícia, i a partits com Podemos o IU”. Partits que no havien estat d’acord “ni amb la reforma de PP i PSOE de l’article 135 de la Constitució, ni amb les ajudes als bancs, ni amb el no retorn d’aquestes ajudes”. Tot això, ha assenyalat Domènech “són temes que estan absents en el debat de la investidura”. Aquests sis milions de vots –que són més dels que té el PSOE–tenen “un significat polític” i indiquen que qualsevol debat sobre la possible investidura alternativa al PP, “ha de ser sobre compromisos polítics i no a través dels mitjans de comunicació”. Domènech ha insistit en aquest aspecte que “encara no sabem què pensa el PSOE sobre la reforma laboral que va aprovar, les properes retallades de 10.000 milions que demana la Comissió Europea al Govern espanyol, les portes giratòries o que els bancs retornin els diners que els hi vam deixar”.

Durant la trobada, Domènech ha tingut l’ocasió de regalar a Felip VI el seu llibre Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos (2010-2013). En aquesta obra analitza els vells i nous moviments de resistència, especialment el 15M, i fa una radiografia de la crisi d’hegemonia actual, així com els seus efectes en les dretes i les esquerres, per acabar plantejant la possibilitat del sorgiment de nous tipus de moviments polítics.