En Comú Podem situa les criptomonedes en el debat polític de la mà d’Albiach i Urtasun.
Aquesta tarda ha tingut lloc al CC Born un debat organitzat per En Comú Podem sota el nom Criptos: Tot el que volies preguntar i no t’havies atrevit. Aquest ha comptat amb la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, i amb l’eurodiputat, Ernest Urtasun. Els dos líders dels comuns han estat acompanyats de Marta Peirano, periodista i analista tecnològica, i d’Alex de Vries, fundador DigiEconomist.
Albiach ha iniciat el debat, situant i contextualitzant les tres implicacions polítiques que comporta l’univers cripto i que, en el seu parer, cal resoldre amb més urgència: l’especulació, la delinqüència i el rastre ecològic que estan generant les criptomonedes. “La ideologia cripto fomenta la desaparició de les institucions col·lectives envoltant-se d’una ideologia que descarta l’Estat com a sobirà a l’hora de dissenyar tecnologies pensades pels beneficis col·lectius,” ha situat Albiach i ha afegit “sota el discurs d’alliberar-nos dels magnats, els Estats i fins i tot del canvi climàtic, els fanàtics de les criptomonedes estan impulsant la ideologia de la mercantilització.” En aquesta lògica, s’ha mostrat ferma en la necessitat de legislar i de fer política sobre les criptomonedes, “si renunciem a fer-ho, si renunciem a tenir una posició política sobre aquest tema, aquestes tecnologies acabaran sent útils només pel poder extractiu d’uns quants,” ha afirmat. També ha qüestionat que el futur econòmic de molts “depengui de les inevitabilitats tecnològiques” i ha advocat per apostar per les decisions polítiques que es puguin dependre conjuntament.
Per la seva banda, Ernest Urtasun ha explicat que el que s’està treballant al Parlament Europeu és un reglament que posi un marc regulador. “Volem fer supervisió, control del blanqueig i posar límits a l’impacte ambiental,” ha afirmat l’eurodiputat. Urtasun també ha valorat que amb el nivell de fluctuació de les criptomonedes, seria molt difícil que esdevingui un mètode de pagament en el futur, a més de ser un model molt car per la seva despesa energètica.
L’eurodiputat ha volgut assenyalar el fet que en el sistema financer hi ha una supervisió de l’emissió dels actius financers mentre que en el sector de les criptomonedes, qui posa els diners s’arrisca a què sigui una estafa piramidal, és a dir, que en un àmbit sense supervisió de la informació esdevé un risc total. No obstant això, ha assenyalat que a Espanya hi hauria al voltant d’un 12% d’espanyols que hi inverteixen.
D’altra banda, Urtasun ha fet referència al conflicte d’Ucraïna i Rússia. “Els darrers dies hem vist evidències de què Rússia està utilitzant els criptoactius per sortejar les sancions imposades a Rússia i especialment la desconnexió del sistema Swift,” ha situat Urtasun i ho ha il·lustrat amb dades; “abans de la invasió d’Ucraïna, el còmput total de transaccions entre cripto-actius i rubles suposaven uns 5 milions de dòlars al dia. El 21 de febrer ja va escalar fins als 40 milions de dòlars. Des del 24 de febrer i l’inici de la invasió i les sancions, s’han arribat als 80 milions diaris.” També ha afegit que els grans proveïdors dels serveis de cripto actius mundials ja han anunciat que no aplicaran sancions, “s’han promogut com a via per vehicular les inversions envers Rússia” ha afirmat el diputat. Per concloure, ha volgut referir-se a les paraules del ministre de finances francès, Bruno Le Maire “necessitem normes urgents per tancar aquesta via de finançament pel govern i l’exèrcit rus.”
