La recerca i la innovació, claus en la sortida de la crisi per la pandèmia i en la transició ecològica de Catalunya, han estat aquest divendres l’eix del debat del segon acte de campanya electoral d’En Comú Podem.
El ministre d’Universitats, Manuel Castells, i el diputat i secretari primer de la Mesa del Congrés Gerardo Pisarello han acompanyat a la candidata, Jéssica Albiach, que ha assegurat que “a les eleccions del 14 de febrer també ens juguem si anem cap a la decadència o tornem a ser líders en recerca i innovació”. “Estic segura que la millor versió de Catalunya encara està per arribar. Nosaltres la farem possible”, ha defensat mostrant-se convençuda que “apostar per la recerca i la innovació és apostar pel futur”.
La candidata ha defensat amb xifres la necessitat de donar un nou impuls a la recerca. En la última dècada, ha dit, “Catalunya ha perdut posicions entre les regions europees en matèria d’innovació”. La inversió de Catalunya en R+D+i és la meitat del que reclama l’estratègia Europa 2020. La inversió és del 1,5% del PIB, menys que el màxim al qual es va arribar, que va ser d’un 1,7%, segons ha recordat Albiach citant un informe d’IDESCAT que resumeix “una dècada perduda” en recerca. “Estem proposant doblar aquests recursos fins a assolir l’objectiu d’un 3% del PIB”, ha defensat Albiach, que creu que “una part de l’esforç públic ha d’anar orientat a la mobilització de recursos privats per augmentar la participació del sector privat en la despesa, comparable a la mitjana europea”.
Un 80% més d’inversió en recerca amb En Comú Podem al govern de l’Estat. En aquest sentit, el ministre Castells ha defensat la gestió del Govern de l’Estat i dels nous pressupostos com a exemple a seguir per Catalunya. “Si algú tenia algun dubte sobre la importància de la ciència com a base de la vida, amb aquesta pandèmia s’han esvaït”, ha defensat. De fet, “sense ciència, no hi ha productivitat, no hi ha salut, no hi ha cultura, no hi ha vida”, ha completat. En un model, l’espanyol, on la recerca està finançada majoritàriament pel sector públic, “gràcies a la presència d’En Comú Podem, el Govern espanyol ha fet una inversió augmentant el 80% de les inversions en recerca i el 70% en educació”, ha ressaltat Castells. “El meu model de futur és una universitat íntegrament pública i gratuita”, ha defensat el ministre, que ha criticat la manca d’inversions de la Generalitat.
“Sense la ciència i la innovació, no hi ha solució democràtica per un país”, ha reforçat el diputat Pisarello, que ha ressaltat també que Podemos i ECP han fet “un esforç molt gran per tenir una política fiscal progressiva”. “Ser republicà és que no ens agradin els monarques, que això és anticientífic” -ha defensat Pisarello-, “però tampoc els grans monarques de l’Estat”. Albiach ha defensat que els valors republicans demanen “una ciència al servei de la vida”. I ha posat les vacunes com a exemple dels perills quan “estan sotmeses a les lògiques del mercat”.
Enmig d’una crisi sanitària global, un impuls a la recerca serviria també per enfortir la defensa contra malalties com la covid-19 i moltes altres contra les quals hospitals i universitats catalanes han destacat com a referents durant els darrers anys. “La reducció de la despesa pública en universitats dels últims anys ha fet que Catalunya retrocedeixi a nivells propers a l’inici del segle”, ha lamentat Albiach, que ha fet èmfasi en el fet que “el percentatge ha anat disminuint des de 2011, un fet inèdit des de 1970”. “S’estan imposant barreres econòmiques d’entrada que es tradueixen en crear models d’universitat elitista”. “La universitat pública és un pilar bàsic de reducció de desigualtats. La Universitat ha de ser un instrument per igualar oportunitats, no un embut que deixa fora les famílies treballadores”, ha insistit la candidata.
Fins ara, a Catalunya el preu màxim del grau eren 2.372 € i el mínim de 1.516€. El preu més baix a Catalunya s’aproxima al preu màxim del que es paga a la resta de l’Estat. D’entre el 26% de persones que abandonen els graus a Catalunya, un 21% són expulsats per no poder pagar les taxes, segons un estudi de la Fundació BBVA, que ha emprat Albiach com a base per defensar un impuls en les inversions.
Feminitzar la ciència i canviar el model productiu
La candidata s’ha postulat també com a garantia per tal que el canvi que Catalunya mereix impulsi una ciència i una recerca feminitzades. L’últim informe Científicas en cifras de 2017 del Govern espanyol situa en el 21% el percentatge de catedràtiques a l’Estat. “Necessitem també referents per a les nenes que es vulguin dedicar a la ciència o a la recerca”, ha etzibat Albiach.
La recerca, tanmateix, va molt més enllà de la ciència i les universitats, i és la clau per a la transformació del model productiu que demanen la digitalització i la transició ecològica. En aquest sentit, Albiach ha avisat que “si no posem la innovació i la recerca al servei de les pimes i les indústries, en uns anys tindrem moltes famílies patint”. “Ens juguem si seguim sent un destí de sol i platja mentre altres països s’emporten el nostre talent”, ha defensat.
