Sara Vilà: “Aquesta llei és necessària i no ens rendirem fins que tiri endavant”
En Comú Podem ha registrat per tercera vegada al Senat una Proposició de Llei en matèria de concessió de la nacionalitat espanyola als descendents nascuts a l’estranger de progenitors espanyols. Aquesta iniciativa parlamentària, que va començar la seva marxa en la legislatura XII i la presa en consideració de la qual va ser aprovada per la Cambra Alta, s’ha elaborat juntament amb el Centre de Descendents d’Espanyols Units (Ce.DEU). Aquesta agrupació porta anys denunciant les manques de la disposició setena de la Llei de Memòria Històrica que regula aquesta qüestió i exigint una legislació d’acord amb la situació de molts dels descendents d’emigrats.
Aquests buits legislatius provoquen casos com el de germans de pares espanyols en els quals alguns descendents sí que tenen la nacionalitat i uns altres no en funció de si eren o no majors d’edat quan va entrar en vigor la disposició setena; o injustícies de gènere com la dels néts d’espanyoles casades amb un no espanyol que per això perdien la nacionalitat abans de l’entrada en vigor de la Constitució de 1978, data fins la qual no es va poder transmetre la nacionalitat per part de les dones.
Sara Vilà, senadora d’En Comú Podem i impulsora de la proposició de llei, lamenta que la iniciativa no pogués ser aprovada definitivament en la XII legislatura i recorda que “és una qüestió de justícia reparar el reconeixement de la nacionalitat d’aquests descendents”. «La Llei de Memòria Històrica i el Codi Civil es van oblidar d’aquests descendents d’espanyols que van haver de deixar el seu país de manera forçada o que van ser víctimes de la persecució política de la dictadura», afirma.
A més, també queden fora d’aquest marc normatiu els néts i nétes de les persones emigrades per causes econòmiques que van obtenir la nacionalitat del país d’acolliment i van perdre l’espanyola abans del naixement del seu fill o filla i els néts i nétes d’espanyols que tenien la nacionalitat però la van perdre per no ratificar el seu desig de conservar-la en complir la seva majoria d’edat. Alguns d’ells van poder recuperar la seva nacionalitat i uns altres no a causa de la falta d’una instrucció específica per a aquest supòsit en particular que va deixar aquesta possibilitat a la interpretació de cada registre consular.
Per tot plegat, Vilà considera que, malgrat el bloqueig polític, aquesta llei “és necessària” i adverteix que ECP no es rendirà “fins que tiri endavant”.