Sara Vilà: “Aquesta llei és una qüestió de justícia per als descendents d’espanyols que van haver de deixar el seu país de manera forçada o que van ser víctimes de la persecució política”
En Comú Podem ha registrat de nou al Senat una Proposició de Llei en matèria de concessió de la nacionalitat espanyola als descendents nascuts a l’estranger de progenitors espanyols. Aquesta iniciativa parlamentària, que es va posar en marxa en l’anterior legislatura i la presa en consideració de la qual va ser aprovada per la Cambra Alta, s’ha elaborat juntament amb el Centre de Descendents d’Espanyols Units (Ce.DEU). Aquesta agrupació porta anys denunciant les manques de la disposició setena de la Llei de Memòria Històrica que regula aquesta qüestió i exigint una legislació d’acord amb la situació de molts dels descendents d’emigrats.
El propi Ce.DEU afirma “veure amb esperança aquesta proposició de llei a la que dóna suport plenament” perquè “és una reparació històrica per a aquells fills i néts d’espanyols que se senten espanyols”. Per a Juan Manuel de Hoz, un dels portaveus del col·lectiu, la proposició de llei pot ajudar a “retornar la identitat d’aquells que, sent espanyols, es van veure injustament privats de la seva nacionalitat”. De Hoz llança a més un missatge al conjunt de forces polítiques instant que “tots els grups polítics obrin en conseqüència amb els seus valors, perquè seria molt trist que Espanya torni a posar-se de perfil, donant l’esquena a aquells fills i néts d’emigrants que estimen la terra dels seus familiars emigrats”.
Aquests buits legislatius provoquen casos com el de famílies de pares espanyols en les quals alguns descendents sí que tenen la nacionalitat i uns altres no en funció de si eren o no majors d’edat quan va entrar en vigor la disposició setena; o excepcions com la dels néts d’espanyoles casades amb un no espanyol abans de l’entrada en vigor de la Constitució de 1978, data fins la qual no es va poder transmetre la nacionalitat.
Sara Vilà, senadora d’En Comú Podem i impulsora de la proposició de llei, lamenta que la iniciativa no pogués ser aprovada definitivament la legislatura passada i recorda que “hi ha moltíssims afectats i afectades que esperen amb emoció la seva nacionalitat espanyola”. “La Llei de Memòria Històrica i el Codi Civil es van oblidar d’aquests descendents d’espanyols que van haver de deixar el seu país de manera forçada o que van ser víctimes de la persecució política, per la qual cosa reparar aquest error és una qüestió de justícia”, afirma.
A més, també queden fora d’aquest marc normatiu els néts i nétes de les persones emigrades per causes econòmiques que van obtenir la nacionalitat del país d’acolliment i van perdre l’espanyola abans del naixement del seu fill o filla i els néts i nétes d’espanyols que tenien la nacionalitat però la van perdre per no ratificar el seu desig de conservar-la en complir la seva majoria d’edat. Alguns d’ells van poder recuperar la seva nacionalitat i uns altres no a causa de la falta d’una instrucció específica per a aquest supòsit en particular que va deixar aquesta possibilitat a la interpretació de cada registre consular.
L’objectiu d’aquesta llei impulsada per Esquerra Confederal (Catalunya En Comú Podem, Adelante Andalucía, Més Per Mallorca, Compromís i Más Madrid ) és, per tant, reparar situacions injustes o asimètriques sorgides per la falta de reconeixement de la nacionalitat a certs casos específics de descendents d’espanyols i espanyoles.