El diputat Joan Carles Gallego i la doctora en Ciències Econòmiques de la UB Maite Vilalta presenten l’informe de la proposta per dotar els ajuntaments de noves eines de recaptació i finances en una trobada celebrada al Parlament amb alcaldes, alcaldables i representants públics de l’espai
Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania, la primera institució on es dirigeixen els veïns i veïnes. Tot i així, els consistoris no reben els recursos que necessiten i mereixen a causa de les dificultats que presenta l’actual model de finançament local. Catalunya té marge per modificar-lo. Per això, En Comú Podem ha impulsat una proposta d’elaboració d’una Llei catalana de Finançament Local que doni les eines necessàries a les institucions locals per garantir els seus ingressos i recursos. L’autora de l’informe, la doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB Maite Vilalta ha presentat la proposta juntament amb el diputat Joan Carles Gallego en una trobada celebrada al Parlament de Catalunya.
El diputat ha indicat que la proposta, impulsada per l’Àrea de Municipalisme de Catalunya en Comú, “neix arrel de les eines que emanen de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”, que dona la capacitat d’auto organització i normativa pròpia i, tal i com reconeix l’article 160, es dota a la Generalitat de competència exclusiva sobre part de la matèria de règim local, amb la finalitat de poder fixar un model Català de règim local. Un model que no s’ha desenvolupat a través de la legislació autonòmica, tal i com estableix l’Estatut. Específicament, en l’article 220, s’assenyala que és el Parlament de Catalunya qui haurà d’aprovar la seva pròpia Llei de Finances Locals. “Volem un model de país més descentralitzat, menys desigual i més equitatiu”, ha explicat Gallego, qui ha afegit que “aquesta proposta que és clau pel funcionament dels ajuntaments i que ajudarà a aprofitar les escletxes, les possibilitats d’actuar i les figures impositives que es poden transmetre des del Parlament”.
Per la seva banda, Maite Vilalta ha ressaltat que els ajuntaments gestionen actualment només un 14% de la despesa pública, per la qual cosa la pregunta que és “quin és el paper i protagonisme que volem que tinguin els municipis”. La doctora en Ciències Empresarials considera que “s’ha de repensar i ampliar la cistella tributària amb la transferència de competències en aspectes com l’educació, l’ocupació, serveis socials o habitatge”. I és que els ens locals assumeixen en moltes ocasions el desplegament de competències a les quals no estan sotmesos obligatòriament, la qual cosa provoca que la despesa municipal acabi augmentant en relació al finançament que reben per part de la Generalitat i l’Estat. A més, en moltes ocasions el Govern central i la Generalitat aproven normatives que impliquen un augment de les necessitats de despesa del governs locals, és a dir, els hi atribueixen noves obligacions.
Cal, doncs, que es doni compliment al principi de suficiència financera, que suposaria tenir en compte que aquestes atribucions han d’anar acompanyades dels recursos corresponents, respectant així el principi de lleialtat institucional. A més, la capacitat de decisió dels municipis davant qüestions que afecten a la despesa i els ingressos beneficia la corresponsabilitat fiscal dels govern i l’eficiència en la prestació de serveis i gestió de recursos, que tendirà a ser més eficient perquè els ciutadans i ciutadanes saben què rep i què aporta al seu govern municipal.
L’informe sobre la Llei catalana de Finançament Local proposa definir quins han de ser els governs que acabin integrant el nivell de govern local català, i després caldria procedir a la distribució de serveis a prestar entre aquests ens locals, definint després el model de finançament de tots aquests ens. Cal recordar que actualment hi ha dues grans vies d’obtenció de recursos per parts dels municipis: els tributs, procedents dels ciutadans cap als seus respectius ajuntaments, i les transferències procedents d’altres administracions o ens, com és la Generalitat i l’Estat.
La trobada al Parlament també ha comptat amb dues taules de debat. Una sobre l’IBI i les finances locals, moderada per l’economista Ramon Auset i que ha comptat amb la participació dels alcaldes d’El Prat Lluís Mijoler, la primera tinenta d’alcaldia de Sant Feliu de Llobregat Lídia Muñoz, la candidata del Comú de Lleida Laura Bergés i Adelino Macías, primer tinent d’alcaldia de Santa Perpètua de Mogoda. I una altra sobre els instruments municipals per millorar les finances locals i la gestió econòmica, moderada per Mireia Boix, de la sectorial d’Economia i en la qual han participat l’alcaldessa de Montcada i Reixac Laura Campos, el tinent d’alcaldia de Mataró Sergi Morales i el Gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Ayala.
