Els grups parlamentaris de Socialistes-Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts x Catalunya i En Comú Podem han registrat aquest dijous conjuntament una proposició de llei per modificar la llei de Política Lingüística 1/1998, un pas més per actualitzar el consens polític i social al voltant del model lingüístic de l’escola, que ha de tenir el català com a centre de gravetat lingüístic i garantir la presència i el domini de totes les llengües oficials.
La determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament tindrà en compte la situació sociolingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències educatives.
El projecte parteix de la base que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”. I l’ensenyament de les llengües oficials i en llengües oficials tindrà “garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de centre per tal d’assolir el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l’ensenyament obligatori”, i de l’aranès a l’Aran.
Per aconseguir això, la nova regulació posa èmfasi en el fet que els projectes lingüístics es basaran en els resultats de les avaluacions de l’alumnat en les llengües oficials, partint de l’autonomia dels centres educatius i de la seva adaptació a la situació sociolingüística. A més, aposta per un abordatge global i integrador dels recursos d’aprenentatge i dels usos lingüístics, que inclou tant els usos dels docents a l’aula com les relacions entre alumnes, les noves tecnologies o el treball en grup, entre altres.
Amb aquesta modificació, els grups parlamentaris reconeixen que l’escola catalana s’ha transformat des de molts punts de vista en una realitat socialment plurilingüe; que ja no es basa únicament en el model de classe magistral i llibre de text sinó que està en procés de transformació cap a un model educatiu molt més participatiu i obert al món, on l’alumnat és el centre i és subjecte actiu; i que ha incorporat les noves tecnologies, que són necessàriament multilingües i on el català té una posició comparativament feble.
La voluntat d’aquesta reforma legislativa és la de construir un model lingüístic que promogui la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la normalització del català i l’aranès.
