El secretari d’estat de drets socials Nacho Álvarez defensa “l’efecte Jéssica Albiach” de cara al 14f
El número dos de la llista electoral d’En Comú Podem al Parlament de la Generalitat, Joan Carles Gallego, ha alertat avui en un acte de campanya a Sabadell dels perills que representa per a la classe treballadora que de les eleccions del 14-f torni a sortir un govern format per JuntsperCat i Esquerra. “Correm el perill que això es repeteixi amb la inutilitat de gestió d’Esquerra, a la qual se suma el perill públic de Tremosa i Canadell. Tremosa ha dit que la reforma fiscal de Trump va com una moto, quan ha sigut el focus de desigualtat dels Estats Units”, ha dit Gallego, que ha afegit que “el model fiscal de Canadell és l’Andorra del Sud, que és una lògica neoliberal, treball precari i comerç”.
L’economista ha compartit plató a un acte sense públic per L’economia i l’estat del benestar que Catalunya mereix amb la diputada d’En Comú Podem al Congrés Aina Vidal. “A Catalunya, la majoria del treball és precari”, ha lamentat Vidal, que ha recordat que “aquest exèrcit de precàries és el que ens ha salvat la vida”. Per la diputada, “és indecent” que aquestes treballadores hagin de patir aquestes condicions i ha demanat que “a treball essencial, sou digne”.
Per videoconferència, han participat en l’acte l’eurodiputat Ernest Urtasun, el catedràtic en sociologia Vicenç Navarro, el secretari d’estat de drets socials Nacho Álvarez i la sociòloga Marina Subirats.
Des de l’executiu estatal, el secretari general Nacho Álvarez ha defensat “l’oportunitat que donen els fons europeus per gestionar la crisi de manera diferent a com ho han fet les dretes espanyoles però també la catalana”. A partir d’aquests fons, diu, s’ha d’encetar “una recuperació i reconstrucció social”, ha defensat, així com ha recordat que “no hi ha un veritable govern d’esquerres si no estem al govern”. En resposta al suposat efecte Illa, Álvarez ha defensat que “el veritable efecte que condicionarà la formació de govern és l’efecte Albiach”.
El catedràtic Vicenç Navarro, per la seva part, ha defensat que la manca de recursos, l’aposta pels serveis privats i la desigualtat social han marcat la política catalana en els darrers anys. “Catalunya és juntament amb Galícia la comunitat que més temps ha sigut governada per la dreta”, ha dit Navarro, que ha assegurat que JuntsperCat és un partit “liberal, com Ciutadans, i per tant dona prioritat al sector privat”. El que no entenc és que Esquerra Republicana digui que no vol col·laborar amb el PSOE perquè és com Ciutadans i en canvi sí que ho faci amb JuntsperCat, que és justament com Ciutadans, de la seva mateixa família europea, bé, fins que els van fer fora per corrupció”.
Urtasun, per part seva, ha defensat que el govern de l’estat amb el PSOE i Unides Podem aporta “una perspectiva diferent” per sortir de la crisi a com es va gestionar la de 2008, que va precedir “un duríssim període d’austeritat”. Ara cal, ha dit “reforçar l’estat del benestar en un marc totalment diferent”.
La filòsofa i sociòloga Marina Subirats, per part seva, ha volgut posar el focus en les diferències de gènere que afecten al món del treball i més concretament pel que fa a la conciliació. “Les persones que no tenen una família a càrrec estan a favor del teletreball i les que han de compaginar la feina amb cuidar criatures, en general estan en contra”, ha dit, i ha demanat que les polítiques públiques contrarrestin el fet que “els homes no van entrar en les tasques domèstiques en la mateixa mesura que les dones ho van fer en el mercat de treball”.
L’economista ha compartit plató a un acte sense públic per L’economia i l’estat del benestar que Catalunya mereix amb la diputada d’En Comú Podem al Congrés Aina Vidal. “A Catalunya, la majoria del treball és precari”, ha lamentat Vidal, que ha recordat que “aquest exèrcit de precàries és el que ens ha salvat la vida”. Per la diputada, “és indecent” que aquestes treballadores hagin de patir aquestes condicions i ha demanat que “a treball essencial, sou digne”.
Per videoconferència, han participat en l’acte l’eurodiputat Ernest Urtasun, el catedràtic en sociologia Vicenç Navarro, el secretari d’estat de drets socials Nacho Álvarez i la sociòloga Marina Subirats.
Des de l’executiu estatal, el secretari general Nacho Álvarez ha defensat “l’oportunitat que donen els fons europeus per gestionar la crisi de manera diferent a com ho han fet les dretes espanyoles però també la catalana”. A partir d’aquests fons, diu, s’ha d’encetar “una recuperació i reconstrucció social”, ha defensat, així com ha recordat que “no hi ha un veritable govern d’esquerres si no estem al govern”. En resposta al suposat efecte Illa, Álvarez ha defensat que “el veritable efecte que condicionarà la formació de govern és l’efecte Albiach”.
El catedràtic Vicenç Navarro, per la seva part, ha defensat que la manca de recursos, l’aposta pels serveis privats i la desigualtat social han marcat la política catalana en els darrers anys. “Catalunya és juntament amb Galícia la comunitat que més temps ha sigut governada per la dreta”, ha dit Navarro, que ha assegurat que JuntsperCat és un partit “liberal, com Ciutadans, i per tant dona prioritat al sector privat”. El que no entenc és que Esquerra Republicana digui que no vol col·laborar amb el PSOE perquè és com Ciutadans i en canvi sí que ho faci amb JuntsperCat, que és justament com Ciutadans, de la seva mateixa família europea, bé, fins que els van fer fora per corrupció”.
Urtasun, per part seva, ha defensat que el govern de l’estat amb el PSOE i Unides Podem aporta “una perspectiva diferent” per sortir de la crisi a com es va gestionar la de 2008, que va precedir “un duríssim període d’austeritat”. Ara cal, ha dit “reforçar l’estat del benestar en un marc totalment diferent”.
La filòsofa i sociòloga Marina Subirats, per part seva, ha volgut posar el focus en les diferències de gènere que afecten al món del treball i més concretament pel que fa a la conciliació. “Les persones que no tenen una família a càrrec estan a favor del teletreball i les que han de compaginar la feina amb cuidar criatures, en general estan en contra”, ha dit, i ha demanat que les polítiques públiques contrarrestin el fet que “els homes no van entrar en les tasques domèstiques en la mateixa mesura que les dones ho van fer en el mercat de treball”.
