La número 3 al Parlament aporta una mirada decolonial i antirracista a la política
Pels carrers de Barranquilla, la flaire de “mote de ñame con queso, sancocho de costillas y arroz con coco, mojarras fritas, patacones”, plats típics que la Jess González, esclar, recorda en castellà, ja es mesclaven durant la seva infància amb un somni molt clar: “ballar i ajudar la gent”. Dit i fet, la Jess no només balla (i molt bé) als darrers videoclips de la campanya d’En Comú Podem, sinó que també ha après flamenc i danses africanes. I, una carrera, un postgrau i un màster després, posa el seu coneixement acadèmic i militant al servei de les llistes d’En Comú Podem com a número tres de la llista per Barcelona.
Es va fixar en Barcelona “pel prestigi de la carrera de polítiques a la Universitat Pompeu Fabra” i va venir sola amb només setze anys. Després d’estudiar la carrera i en contacte amb veïns i veïnes de Ciutat Vella migrades de l’Àfrica, va decidir estudiar millor les seves arrels, que també provenen d’aquell continent del qual els colons espanyols van portar (i explotar i maltractar) milers d’esclaus, especialment als ports del Carib.
“És molt important com ens expliquem la nostra identitat, perquè a l’escola et diuen que ets resultat de la mescla de negres, indígenes i espanyols però sense aprofundir en tot el que va passar. Jo tinc un percentatge molt important ‘afro’ a la meva família, però no ho havia explorat abans”, explica la Jess, que de petita s’allisava el cabell, una de les pràctiques més comunes en la població afrodescendent per amagar la seva identitat. Ho va deixar de fer i va estudiar un Postgrau en societats africanes i es va interessar per les danses d’allà, tot i que la Jess també ho ha provat amb el tango i el flamenc.
Pels carrers de Ciutat Vella, la Jess ha militat “en col·lectius sense nom”, “tot allò més underground, però profundament feminista, queer, antirracista, amb dones negres, llatinoamericanes i gent no binària” explica, però va voler anar un pas més enllà buscant crear més impacte des de l’activisme polític amb un màster a Ohio en Processos de comunicació per a la transformació social. Allà, com en algun moment dels seus inicis a Barcelona, va viure alguns dels seus pitjors moments. “La sensació de soledat en alguns moments quan migres sola, de nostàlgia quan encara no has construït una xarxa és dura. A Barcelona de vegades sentia que em qüestionaven en alguns espais feministes per portar maquillatge o talons i no em sembla just, mentre que a Ohio es va fer dura la manca de diversitat cultural, la llengua… Però són processos que després t’ajuden a ressorgir com l’ave Fénix”.
La Jess, però, és més de dies feliços que no pas tristos, i recorda amb especial il·lusió quan va aconseguir “arrossegar 60 persones perquè vagin des de Catalunya i Andalusia per conèixer la meva família en una boda que no es va formalitzar”, tot i que al marge dels documents es considera casada. “Soc molt d’estar amb la tribu”, diu, amb un somriure que demostra que queden lluny els dies de solitud de quan va aterrar a Barcelona, i que ara sí que compta amb una xarxa prou forta.
Aquesta xarxa, ara, s’ha eixamplat a l’espai d’En Comú Podem un cop ha decidit donar el pas de presentar-se a les eleccions, candidatura que ha compaginat amb la seva feina de tècnica a Ciutat Vella. Què li va fer donar el pas als comuns? “M’ho vaig pensar bastant, però em sento comuna, sento que formo part d’això que són els comuns. Té a veure amb mi i des del punt de vista de la diversitat cultural, hi ha molt camí a recórrer, però és un espai on es poden fer coses i hi tinc molt a dir”. Des del Parlament, serà la primera dona llatinoamericana a intentar-ho.