Formada en ciències polítiques i amb un postgrau en societats africanes, la Jess González va arribar fa 14 anys de Barranquilla i des de llavors ha militat als carrers per una societat més feminista i igualitària. Tècnica de l’Ajuntament en Ciutat Vella, es presenta com a número tres de la llista per Barcelona.
Perquè Jéssica Albiach?
Totes estem d’acord que Catalunya necessita un canvi. Mai hem tingut un dona i molt més una dona de classe treballadora. La Jèssica té un coneixement i unes eines i un equip darrere que tenen el que necessita ara mateix Catalunya per fer un canvi que posi les cures al centre, feminitzi i transformi l’economia i crei llocs de treball, posant el canvi climàtic al centre. Té una capacitat de diàleg per fer arribar a consensos progressistes i orientar aquest canvi.
Què tenen els comuns que no tingui el PSC?
Els comuns tenim la valentia d’enfrontar-nos als poderosos. Estem al costat de la gent. No ens fa por davant uns talls de llum d’endesa dir que no es poden fer talls de llum. Aquest servei és un dret, el PSC diu que no passa res, que hi ha països que paguen més llum. També nosaltres tenim clar que no necessitem un rei i això ha quedat clar amb el PSC quan hem insistit per obrir investigacions. Tenim valentia i claredat republicana.
Què tenen els comuns que no tingui Esquerra?
Som un espai prou plural i prou divers que no està deixant d’esquena a la meitat de la població. Crec que això és important. Per una banda, podem estar d’acord amb Esquerra en el model de societat, però governant no ha estat capaç de revertir les polítiques de Convergència. Quan has governat i no ho has fet, has causat decepció entre els teus votants. Pot haver estat més responsabilitat del teu soci de govern, però segueixen estant disposats a pactar amb ells.
Perquè cal un canvi al govern?
Cal un canvi perquè estem estancades i molts avenços s’han donat per la pressió dels moviments populars i del nostre propi partit, però a l’hora de la veritat no s’han desplegat els recursos per aplicar les lleis. Hi ha hagut un desgovern i la pandèmia ha posat encara més sobre la taula la necessitat de tenir un govern fort i d’esquerres, que generi una economia sostenible i que cuidi la gent.
Una de les prioritats han de ser els treballadors essencials?
Sí, hem vist que els únics que tenien permís per sortir al carrer durant la primera onada de la pandèmia eren aquells que feien l’essencial per a la vida i en massa ocasions coincideix que són els treballadors més precaris. Persones que netegen carrers, que netegen cases, que cuiden persones grans o persones petites, que mantenen la salut i la vida als hospitals. Les cures ens han sostingut sempre i la pandèmia ens ho ha fet més evident i ens dona una pista del que hem de reforçar. Si no ens cuidem i cuidem a qui ens cuida no podem viure. Calen projectes de vida digne, a nivell laboral i d’accés a l’habitatge, que també són cures, com regular els lloguers.
En les cures i els treballs precaris es troben moltes dones migrades. Cal tenir en compte les dificultats extra que afronten?
Cal veure la diversitat d’aquestes dones migrades, tant de procedència com d’origen i recorregut social. Però un estudi recent ens mostra que les persones migrades pateixen un 145% més de probabilitats de perdre la feina durant la pandèmia. Hem de generar polítiques que comencen per regular la llei d’estrangeria però també per tal que les dones migrades no només carreguin amb les feines més precàries. Es parla molt de feminització de la pobresa però no de la racialització de la pobresa. Tenim un col·lectiu amb formació al país d’origen que no el poden aplicar perquè els requisits d’homologació, la burocràcia i el racisme insititucional no els permet tenir un desenvolupament vital. Això ho hem de canviar.
Les famílies monomarentals, en clau de gènere, han sigut també de les grans perjudicades per la pandèmia.
No podem parlar de famílies monomarentals sense parlar de precarietat i d’un capitalisme que no facilita la conciliació familiar. El mercat de treball no pensa en la corresponsabilitat entre homes i dones. Com a Generalitat i com a Comuns i amb Jéssica Albiach al capdavant, hem de donar eines i augmentar recursos perquè això canviï. D’altra banda, tenim eines com la renda mínima garantida de ciutadania, però calen modificacions perquè arribi a qui ha d’arribar. Per generar aquests recursos cal una economia feminista que posi les cures al centre i per suposat revertir les retallades.
Com s’aplica la mirada transversal al govern?
La transversalitat és una manera de fer i de veure la realitat. Qualsevol política hauria de posar l’emergència climàtic al centre, quan parlem d’economia, de feminisme o de joves. Cal que la perspectiva intercultural, de classe, capacitista estiguin en totes les polítiques i per això cal formar tot el personal tècnic i polític, per veure la societat en la seva complexitat. La nostra societat és diversa i no podem fer polítiques fragmentades.
Com ha d’abordar el nou Govern el sensellarisme?
Es tracta d’un fenomen global amb efectes locals. Té a veure amb el preu de l’habitatge i la precarietat laboral. Cal mirar les polítiques socials i quan ha invertit la Generalitat en els darrers anys. Mentre Barcelona és la ciutat de l’estat que més inverteix en despesa social per habitant, la Generalitat està en nivells de 2019, amb 600 euros menys per habitant. D’aquí hem de sortir. Barcelona ha multiplicat les seves places per sensellar i camina cap a un model d’apartaments que respectin el dret a la intimitat i l’autonomia. No podem estar amb una Generalitat que el 200 ha invertit 950.000 euros mentre nosaltres hem invertit 50 milions.
Creu que la coalició de l’estat ha de servir d’inspiració?
Sens dubte. El govern de coalició actual està fent més polítiques socials que els anteriors. La pandèmia ha deixat clar que Unides Podem tira cap als drets de la gent en la coalició i que la manera com hem abordat aquesta crisi no té res a veure a com es va fer el 2008. Ara es tracta de salvar a les persones i no als bancs. L’aprovació de la mort digna, de l’ingrés mínim vital, la política dels ERTOs marquen la línia que hem tingut: estem al costat de la gent.