El professor, economista, ex líder sindical i número dos de la llista d’En Comú Podem per Barcelona, està convençut que Jéssica Albiach és “el revulsiu” que cal a Catalunya i aposta per enfortir el sector públic no només per donar millor cobertura a les necessitats socials, educatives i sanitàries dels catalans per sortir de la crisi, sinó per crear milers de llocs de treball.
-Perquè Jéssica Albiach?
-Aquest país necessita un canvi i la Jéssica Albiach és la imatge més clara d’un canvi, la resta no deixa de ser el mateix de sempre. Esquerra i Junts ens porten a la debacle com ja hem vist. I un lideratge del PSC no és un revulsiu. Albiach és el revulsiu que necessita Catalunya.
-Què té En Comú Podem que no tingui el PSC?
-Tenim clar que volem afrontar el repte digital, demogràfic i ecològic. Ho volem fer desls valors del feminisme, l’ecologisme i el compromís social, amb la majoria de la societat, que és la base amb la qual creem les propostes. Les propostes d’Esquerra i PSC van grinyolant, al tram-tram, escorades una mica més a l’esquerra però no acaban d’anar a l’arrel dels problemes.
-I què tenen els comuns que no tingui Esquerra?
-La voluntat clara de fer un govern d’esquerres. Esquerra vol fer un govern amb Junts, ho han dit, i això porta a més política neoliberal, menys política social, menys diàleg social, més confrontació estèril i un populisme de dretes cada cop més trumpista. Nosaltres hem deixat clar que mai estarem a un govern amb Junts. Esquerra, malauradament, sí.
-Què li sembla que Canadell estigui a la llista de JuntsperCat?
-Té una cosa positiva: mostra clarament el que és Junts, que defensa els interessos dels poderosos i està a favor de les privatitzacions. És liberal, però a més ho fa amb aquest estil demagògic, populista, llançant alguna mentideta…Això és Junts, si no no l’haurien posat al número 3 i el portarien amagat a la llista.
-Quina serà la prioritat d’En Comú Podem si arriben al poder?
-La pandèmia ha deixat clar que els serveis públics garanteixen la vida i l’existència. Sense l’infermera, qui neteja els carrers, la caixera del super, no ens en sortiríem. Necessitem serveis públics més potents perquè estan devaluats. Cal apropar-nos a la mitjana europea i canviar el marc laboral per garantir la qualitat del treball i lluitar contra la precarietat.
-I els empresaris que veuen els seus negocis amenaçats per la pandèmia?
-La precarietat avui s’estén a la resta de societat i no només als treballadors de baixes qualificacions, també als altament qualificats, als treballadors de la recerca, als autònoms i als qui tenen petites i mitjanes empreses, que són precàries. Moltes vegades, són proveïdors que necessiten i depenen dels grans poder esconòmics, que els deixen de demanar quan ja no els necessiten ni es preocupen de la seva existència. Hem de fer polítiques de desenvolupament perquè aquestes petites empreses puguin tenir plataformes conjuntes de formació i compartir recursos i crèdit en bones condicions, sobretot quan moltes vegades la morositat es deu a que les grans empreses no els paguen.
I com s’aconsegueixen els rescats d’aquestes empreses que es veuen abocades a tancar per la pandèmia?
La Generalitat ha sigut incapaç de dotar un pressupost específic per garantir ajudes en aquests sectors que han hagut de tancar. Hi havia marge pressupostari per fer-ho, però han renunciat a més de 1.500 milions que es podrien haver dedicat als bars, els gimnasos i el sector cultural, així com a ampliar recursos a la sanitat tan sols augmentant el dèficit.
I com s’aconsegueixen els rescats d’aquestes empreses que es veuen abocades a tancar per la pandèmia?
La Generalitat ha sigut incapaç de dotar un pressupost específic per garantir ajudes en aquests sectors que han hagut de tancar. Hi havia marge pressupostari per fer-ho, però han renunciat a més de 1.500 milions que es podrien haver dedicat als bars, els gimnasos i el sector cultural, així com a ampliar recursos a la sanitat tan sols augmentant el dèficit.
Com pretenen reforçar la sanitat pública?
Hi ha molt marge de millora, sobretot en l’àmbit pressupostari. El percentatge de despesa pública està dos punts per sota comparada amb la mitjana europea. Tenim menys metges i més infermeres per habitant i s’han de posar més recursos i més organització i alhora crearíem més llocs de treball. La Generalitat no ha aprofitat per esmerçar els recursos en sanitat. Hi va haver contractacions d’urgència perquè hi havia un quasi col·lapse, però després es va acomiadar tota aquesta gent i amb la segona i la tercera onada no s’estan posant recursos.
Com es reactiva una economia que depenia tant del turisme?
Calen polítiques actives per reforçar el teixit industrial. Això passa per la recerca, la formació i les infraestructures tecnològiques i de comunicació. És greu la situació que està avui la formació professional i calen polítiques industruals de caràcter transversal. La era recerca és fonamental per aquesta nova era de transició ecològica i digital i encara hi ha indrets on ni tan sols arriba la banda ampla. No hi ha hagut política industrial.
Com es reactiva una economia que depenia tant del turisme?
Calen polítiques actives per reforçar el teixit industrial. Això passa per la recerca, la formació i les infraestructures tecnològiques i de comunicació. És greu la situació que està avui la formació professional i calen polítiques industruals de caràcter transversal. La era recerca és fonamental per aquesta nova era de transició ecològica i digital i encara hi ha indrets on ni tan sols arriba la banda ampla. No hi ha hagut política industrial.
Què es pot importar del model de l’estat?
La presència d’Unides Podem ha sigut molt important i si ens hagués agafat aquesta crisi amb el PP la sortida de la crisi hauria estat molt més dura. Governar aquesta crisi amb ERTOs o sense ERTOs ja suposa un milió de persones que podrien estar a l’atur i moltes empreses que no han tancat. Aturar els desnonaments i obrir la porta a regular el preu dels lloguers o l’ingrés mínim vital són altres exemples de polítiques que s’han dut a terme gràcies a la presència d’Unides Podem i En Comú Podem.
Quina seria la prioritat del Govern d’En Comú Podem.
Enfortir el sector públic, situar-nos a la mitja europea i això voldria dir que el sistema sanitari, de dependència i d’educació donés garanties a la gent d’oportunitats també. Si ens equiparem a la mitjana europea podríem crear fins a 300.000 llocs de treball en el sector públic i això reduiria l’atur d’una manera dràstica. Són 300.000 llocs que generen impostos, consumeixen…i per tant no seria una despesa sinó una inversió. També cal liderar des del sector públic una política industrial que entengui un nou model sostenible.
I què passa amb la independència de Catalunya?
Hi ha un conflicte polític real i no hi ha dreceres, ni la judicialització ni la unilateralitat. Cal que els presos surtin de la presó i cal un acord construït en base a la negociació política amb el govern de l’estat. Un cop aquest acord estigui construït ha de ser validat amb un referèndum, però la nostra aposta és una república plurinacional.La Generalitat s’ha instal·lat en una política de confrontació que ha acabat sent estèril. Ha oblidat l’altra part i no ha governat el dia a dia.